Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dilluns, 3 desembre de 2012

Els redactors de Joventut: Una excursió amb mossèn Cinto pel Montseny a l' estiu del 1901


A un any , aproximadament,  de la seva mort, els redactors i amics de la revista "Joventut" van sortir  a passejar amb mossèn Cinto pel Montseny i Guilleries en una excursió de quatre dies,  intensa, plena de vivències, i en un marc natural incomparable en el temps ( 1901)  i en l' espai, tot això amb uns personatges, poc o gens coneguts, dels que no tenim cap fotografia i molt poques referències de la seva vida i que van representar molt més, per mi, del que se'ls hi ha reconegut publicament.
 Aquesta excursió amb Mossèn Cinto Verdaguer, tema per a fer una novel.la o una pel.lícula, que és la que relata  aquest article  de " Joventut "  del 12-09-1901  en Antón Busquets i Punset  titulat 
 " Joventut a Montseny  y Guillerias ". 

Ofereixo en aquesta entrada aquest article integre, una història viva en molts aspectes per qui la vulgui estudiar. Només el trajecte  geogràfic i la  seva descripció,  valdria la pena apuntar-ho com a referència històrica en un futur llibre.  Pijus





“De la part política se n’encarregaren Lluís Via, Oriol Martí, Trinitat Monegal i Lluís Marsans. Salvador Vilaregut, procurador dels tribunals, traductor de nombrosos drames i comèdies, tingué al seu càrrec la crítica literària.
Emili Tintorer, autor dramàtic (amb Lluís Via fou el traductor afortunat de la famosa obra d’Edmond Rostand, “Cyrano de Bergerac”), s’encarregà de la crítica teatral. Joaquim Pena, musicògraf, apòstol de wagnerisme a Barcelona i traductor dels drames del gran músic alemany, va aconseguir un gran prestigi amb les seves crítiques musicals. 

“Alexandre de Riquer, il·lustre dibuixant i pintor, demés de dirigir la part artística de la revista, va publicar-hi també nombroses crítiques d’art. Frederic Pujulà i Vallès, des de les pàgines de Joventut, va propagar amb gran entusiasme la llengua universal Esperanto, guanyant molts deixebles per a l’obra del Dr. Zamenhof. Adrià Gual, l’inquiet escriptor i gran artista, va dur-hi a terme interessants campanyes sobre el teatre modern, les quals van culminar amb la creació del “Teatre íntim” (1898 – 1904).


Pompeu Gener, la participació del qual a la redacció de Joventut va donar gran nom a la revista, va publicar-hi nombrosos i interessants treballs, amb gran varietat de temes, en l’exposició dels quals la seva fantasia no tingué límits.


Els seus cèlebres viatges a la capital de França, la seva participació a la inexistent “Societat Antropològica de París”, els seus estu
dis sobre teatre, van tenir gran èxit entre els lectors d’aquest setmanari”


Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 344-349




Oriol Martí, Lluís Via i Emili Tintorer.-



ORIOL MARTÍ I BALLÈS (1870- ?)

 Un curiós detall de Joventut és que durant una llarga temporada, la signatura dels redactors més assidus era substituïda, a les pàgines del setmanari, per un dibuix fet per Pujulà i Vallès, mena de símbol literari, amb el nom de cada autor. 



LLUÍS VIA I PAGÈS
Vilafranca del Penedès  1870-Barcelona 1940


JOSEP PUJOL I BRULL
Alella 1880-1936


EMILI TINTORER I VILASECA
Madrid, 1870 — Barcelona, 1945




POMPEU GENER I BABOT
Barcelona, 1848- 1920









FREDERIC  PUJULÀ I VALLÈS
Palamós 1877-Bargemon 1963







JERONI ZANNÉ I RODRIGUEZ
Barcelona 1873- Buenos Aires 1934


TRINITAT MONEGAL I NOGUÉS
















TRINITAT MONEGAL I NOGUÉS





ANTÓN BUSQUETS I PUNSET
Sant Hilari Sacalm 1876- Calders 1934


SALVADOR VILAREGUT I MARTÍ
Barcelona 1872- Barcelona 1937










SEBASTIÀ JUNYENT SANS
Barcelona 1865-1908


Mossèn Cinto i els redactors de " Joventut" en aquella memorable passejada pel Montseny i Les Guilleries a finals d'agost del 1901.


























" Segueixme lector, y prometo ferte veure tot el trajecte recorregut en tan bona companyia. Podré explicartho sense poesia, però fidelment te mostraré jorn per jorn y hora per hora l' enlayrament nostra per aquellas cimallas gegantas, y l' encofurnament per aquellas frondositats gerdas que fan oblidar tot el batibull a que'ns té condempnats la vida de ciutat. "






" (..) passarem els carrers de Sant Celoni cridant l' atenció de llurs habitants, tant per per la currúa que formavam, entre nosaltres y' ls sapats matxos, com per l' original aspecte qu' oferiam ab las amplas payolas, trajos lleugers y'l corretjat bastó de tortellatje que penjava del nostre bras. "

























" En redactar el número de comiat, datat el 31 de desembre de 1906, tots els redactors i principals col·laboradors es donaven cita per a expressar llur sentiment o explicar-se amb raons filosòfiques, sentimentals o històriques, aquella fi en plena vitalitat d’una revista que els havia donat acollida.


¿Què va fer-se del brillant equip que, durant set anys i amb molt pocs canvis, va redactar la gran revista del modernisme barceloní? Una part va ingressar a El Poble Català, o ja en formava part. Una altra entrava al Cu-Cut!, del qual ens ocuparem tot seguit. Lluís Via, el director, va retirar-se totalment del periodisme actiu (tenia 36 anys) i va limitar-se a una carrera honorable, però gens brillant, de poeta i de traductor. Emili Tintorer passà, com a crític teatral, a Las Noticias on mantingué, igualment, una secció diària de “Paradojas” signada Max. D’altres es limitaren a una tasca exclusivament literària o d’erudició, i àdhuc alguns desaparegueren totalment de la palestra de les lletres. Com a equip, el que feia Joventut, tan homogeni i d’una durada realment excepcional, no va subsistir a la desaparició del setmanari. I això vol dir que, aquest, exercia realment una funció, en tant que entitat col·lectiva, per damunt de les individualitats que en formaven el cos i l’esperit. Cosa que poques vegades podríem dir d’una publicació. "


Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 344-349









" (...)  De sobte un parrach de boyra s' allargassà y' m tapà aytal vista, baixant els tarters relliscosos a tota pressa per' atrapar  als companys, quins ja acavaban d' arribar a la capelleta de Sant Miquel dels Barretons, encinglerada en una penyatera abrupta, d' esquena al cingle y fent molt perillosa sa volta, y de quina, al contarloshi jo la dita popular de la comarca, de que qui la volta no té may més mal de cap, volent dir qu' és segura la estimbada, en Tintorer practicà doble la ruta sense cap contratemps, valentli la credencial d' intrépid que no paravan de glosarli ab bromas ben originals en Monegal, en Martí i en Via. "






" (..) A l' Arola beguerem la típica marcinada, y a entrada de fosch paravam a Viladrau, devant del Hotel d' en Bofill, ahont ens allotjarem després de passar per las baquetas de tota la colonia estihuenca (..) "


" (..) Ferem glatir de debó a n' en Trini, que' ns tingué enveja de veure que s' aixamplava la sardana, y ell, a causa del estat de sos peus, no podia seguir, haventse d' arreconar a tall de papà en un cayre de saló. (..) "



" (..) Y després de pendre café, qu' arreglarem ab en Tintorer de la millor manera qu' ens fou possible, Mossèn Verdaguer ens llegí al ayre lliure son discurs de president del certamen de La Bisbal, enfilall de prosa catalana exuberant de bellesa y grandiositat, que' ns recordà tot seguit la colossal Atlántida."

" Després cap a Vilanova de Sau, passant pel tétrich Pont de Malafogassa. A Vilanova ens esperava'l bon rector Mossén Amargant, que' ns rebé tot joyós, emportantsen a Mossén Cinto y a n' en Via a sa casa rectoral, (..) "


" (..)  Vegerem el típich fossar, avuy molt descuydat, sobre'l que vaig escriure quelcom. Com a recort d' aquell pintoresch y xamós poble de la vora del Ter y encauhat a las Guillerias, ens enduguerem un gros pa moreno del tot gustós, que segons frase d' un amich que trobarem, semblava una mola de molí ; y d' un molí venia. " 


" (..) De sobte, y després d' una ascensió fadigosa pel Collet de Tarradas, ens tapà la vista l' altiu castell de Sabassona, encinglerat a la serra que separa las Guillerias de la Plana de Vich. "













Institut Cartogràfic de Catalunya

Amb aquest enllaç podeu seguir la ruta dels nostres herois. Molts dels topònims no els hi trobat i més d' una ermiteta ja no deu existir. 

I signa el final de l' article en Antón Busquets i Punset, redactor i participant d' aquella memorable excursió amb mossèn Cinto Verdaguer, deu mesos abans de la seva mort a Vila Joana.







































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada